viernes, 28 de mayo de 2010

El somni de cada dia...

Sempre és gratificant que un alumne et pare pel col·le i et done una fulleta amb el que ha escrit, però encara ho és més quan l'alumne és Toni. Toni no és el típic alumne, Toni és diferent, Toni quan parla l'escolten, Toni sempre té alguna cosa interessant que compartir... i a més a més, escriu meravellosament.


El somni de cada dia...

Vaig mirar el cel, obsessionat per la seua grandesa,
vaig veure com els núvols em saludaven quan passaven per dalt meu...
Els pardals em cridaven: Bon dia! I jo els contestava...
El sol estava content, els rajos tenien molta gana.

Vaig mirar al meu entorn, la gent estava contenta,
la felicitat s'apoderava de tot ésser viu,
les coses es mostraven amb un color diferent...
I els bancs s'oferien a ser el seient de les persones alegrement.

Les muntanyes parlaven alt, volien cridar l'atenció,
la lluna tenia enveja de tot el que hi passava a la terra.
Els arbres tiraven roses blanques des de les branques...
i els cotxes expulsaven lliris blaus per l'asfalt.

Tot era perfecte...
els terroristes ploraven com a xiquets,
les guerres trencaven les armes i les tiraven al foc...
els assassins s'arrepentien volent la seua mort pel patiment provocat.

Els soldats lluitaven per la pau i el pacifisme,
totes les terres del món eren fèrtils....
i l'alegria entre la gent,
s'extendia per tot arreu del planeta...

Ja no havia discriminació...
tots eren del mateix color...
El botxí plora per totes les seues víctimes...
Havia acabat tot... El món era perfecte per un dia.

viernes, 14 de mayo de 2010

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?... IV

El sol (Edu)

El sol s'alça pel matí,
es lleva el camisó i el batí,
ix cap al cel molt content,
per a alegrar a la gent.

El sol s'alça pel matí,
i li agrada cantar "tititi"
saluden al sol els ocells,
i el sol simpatiquíssim a ells.

El sol s'alça pel matí,
quan sent el "kirikikí"
els pollets entusiasmats,
el miren passejar.

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?... III

El gat (Isabel)

El gat està tranquil,
jugant amb un fil.
El gat està cantant,
sense desafinar.

Quan veu a una gata lletja,
no ronroneja.
Quan veu una gata lletja,
no es neteja.

Era un tan gran desastre,
que si li explicàrem
el que era un astre
semblaria una catàstrofe.

El meu germanet,
a pesar d'això.
Deia que era un gatet,
meravellós i net.


Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?... II

Quin personatge (Natalia)

Un escriptor quan està inspirat,
només vol crear un obra d'art.
Jo quan no estic inspirada
i és per obligació
no tinc altre remei
que anara escrivint oracions.

Un escriptor quan no s'inspira,
es converteix en deseperat.
Jo sempre vull escriure
sobre una flor mirant la lluna,
i la veritat, mai he vist una...
tinc tanta tristesa al meu cor,
que vull creure,
una flor vull veure.

Un escriptor quan no està inspirat,
l'únic que li arriba al cap,
és el rellotge fent tic-tac.
Ni la immensa claritat del matí,
fan d'un escriptor sense inspiració
el personatge que no naix.

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?...

Sobre la fam i la pena (Carlos)



Què llesta és la fam,
què dèbil deixa a la gent,
apena al món,
i atormenta a la gent.

Qué llesta és la fam,
"grrraaauu" sonen les tripes.
És despiadada,
deixa les ànimes tristes.

Què llesta és la fam,
és capaç de matar.
Les conseqüències no son altres
que plorar i plorar.