El somni de cada dia...

Sempre és gratificant que un alumne et pare pel col·le i et done una fulleta amb el que ha escrit, però encara ho és més quan l'alumne és Toni. Toni no és el típic alumne, Toni és diferent, Toni quan parla l'escolten, Toni sempre té alguna cosa interessant que compartir... i a més a més, escriu meravellosament.

El somni de cada dia...

Vaig mirar el cel, obsessionat per la seua grandesa,
vaig veure com els núvols em saludaven quan passaven per dalt meu...
Els pardals em cridaven: Bon dia! I jo els contestava...
El sol estava content, els rajos tenien molta gana.

Vaig mirar al meu entorn, la gent estava contenta,
la felicitat s'apoderava de tot ésser viu,
les coses es mostraven amb un color diferent...
I els bancs s'oferien a ser el seient de les persones alegrement.

Les muntanyes parlaven alt, volien cridar l'atenció,
la lluna tenia enveja de tot el que hi passava a la terra.
Els arbres tiraven roses blanques des de les branques...
i els cotxes expulsaven lliris blaus per l'asfalt.

Tot era perfecte...
els terroristes ploraven com a xiquets,
les guerres trencaven les armes i les tiraven al foc...
els assassins s'arrepentien volent la seua mort pel patiment provocat.

Els soldats lluitaven per la pau i el pacifisme,
totes les terres del món eren fèrtils....
i l'alegria entre la gent,
s'extendia per tot arreu del planeta...

Ja no havia discriminació...
tots eren del mateix color...
El botxí plora per totes les seues víctimes...
Havia acabat tot... El món era perfecte per un dia.

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?... IV

El sol (Edu)

El sol s'alça pel matí,
es lleva el camisó i el batí,
ix cap al cel molt content,
per a alegrar a la gent.

El sol s'alça pel matí,
i li agrada cantar "tititi"
saluden al sol els ocells,
i el sol simpatiquíssim a ells.

El sol s'alça pel matí,
quan sent el "kirikikí"
els pollets entusiasmats,
el miren passejar.

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?... III

El gat (Isabel)

El gat està tranquil,
jugant amb un fil.
El gat està cantant,
sense desafinar.

Quan veu a una gata lletja,
no ronroneja.
Quan veu una gata lletja,
no es neteja.

Era un tan gran desastre,
que si li explicàrem
el que era un astre
semblaria una catàstrofe.

El meu germanet,
a pesar d'això.
Deia que era un gatet,
meravellós i net.

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?... II

Quin personatge (Natalia)

Un escriptor quan està inspirat,
només vol crear un obra d'art.
Jo quan no estic inspirada
i és per obligació
no tinc altre remei
que anara escrivint oracions.

Un escriptor quan no s'inspira,
es converteix en deseperat.
Jo sempre vull escriure
sobre una flor mirant la lluna,
i la veritat, mai he vist una...
tinc tanta tristesa al meu cor,
que vull creure,
una flor vull veure.

Un escriptor quan no està inspirat,
l'únic que li arriba al cap,
és el rellotge fent tic-tac.
Ni la immensa claritat del matí,
fan d'un escriptor sense inspiració
el personatge que no naix.

Parlem de Recursos? Personifiquem? Fem paral·lelismes? Hipérboles?...

Sobre la fam i la pena (Carlos)



Què llesta és la fam,
què dèbil deixa a la gent,
apena al món,
i atormenta a la gent.

Qué llesta és la fam,
"grrraaauu" sonen les tripes.
És despiadada,
deixa les ànimes tristes.

Què llesta és la fam,
és capaç de matar.
Les conseqüències no son altres
que plorar i plorar.

"Háblame"

Al raconet de la nostra música ja tenim la possibilitat d'escoltar la cançó amb la que hem participat en el Festival de Cançó Vocacional de Moncada.

David i el seu dia del pare.

Felicitats pare

Pare, ara mateixa estàs ací,
en mi i en la nostra família.
Em passat moltes aventures junts
i alguna puc recordar.

Pare, l'amor ens ha unit,
els cors estan units.
Entre tu i jo hi ha una gran amistat,
sense tu la vida no ens importa.

Aquest dia serà el millor de la teua vida,
recordaràs aquesta poesia
i al teu cor sempre quedarà una persona,
el teu fill i la teua amistat.

David F.

Revista digital "La Petra"

Ja tenim a la nostra disposició la revista "La Petra" en format digital.

En l'apartat "Enllaços amics" podem entrar per veure l'actualitat del col·le i altres notícies interessants de les activitats que anem fent.

Zaira i el seu viatge en el temps...

Anem sumant. Ja hem parlat del llenguatge literari, de l'experiència, de les ganes de fer les coses bé i, ara, li afegim també la recerca d'informació.

Els meus sentits esperaven ansiosos la lectura dels treballs d'escriptura que vam proposar. Cada vegada tenim més bagatge acumulat i això s'havia de notar. Vaig proposar un treball en el que existira motivació i necessitat de buscar informació, a més a més, degut a que ja estem estudiant el verb i es seues persones, la proposta era que els alumnes foren capaços d'escriure-la en primera persona. La idea era que es traslladaren a l'época que vulgueren i que ens contaren el que estaven sentint.

Un exemple és aquesta obra d'art de Zaira.

"Me encuentro en el año 1941. Justo el año en el que mi bisabuelo es asesinado. La gente viste muy rara, como en las fotos que tiene mi abuela en su casa.

Pregunto por él y me dicen que está preso en Valencia.

En un abrir y cerrar de ojos me encuentro frente al paredón de Paterna. Lo reconozco ya que todos los años lo visito con mi abuela el día de Todos los Santos.

Se acercan unos camiones. Son militares. Uno va lleno de personas. Los militares les hacen bajar apuntándoles con fusiles.

Uno de ellos es mi bisabuelo. Los ponen a todos frente al paredón. No quiero mirar pues sé lo que va a pasar y me siento impotente por no poder hacer nada. Es horroroso, no comprendo cómo puede pasar esto, ¿qué necesidad tienen de hacer lo que hacen?

Cuando la gente mayor discute sobre la época de Franco yo no lo entiendo. No sé cómo fue, pero lo que acabo de ver y oír sé que es malo. Vuelvo a mirar a los cuerpos y veo como los lanzan al camión de nuevo. Supongo que, como siempre me ha contado mi abuela, los meterán a todos en una fosa común.

Veo a un hombre. Debe ser el enterrador. Está cortando un pedazo de ropa a mi bisabuelo, imagino que, como me contó mi abuela, ahora se lo llevará a la familia para poderlo reconocer después.

Se ha hecho de noche y ahí está la familia de mi bisabuelo, mi familia,m recogiéndolo para poderlo enterrar por separado. Gracias a este gesto mi abuelo no está en una fosa común. ¡Gracias enterrador!

Me vuelvo a mi época... por lo poco que he visto, prefiero vivir en mi época".

Declarat desert el I Concurs "Comparteix la pau"

Després de reunir-se el jurat per tal de triar als guanyadors del I Concurs "Comparteix la pau", s'ha decidit deixar els premis deserts degut a que la qualitat dels treballs no s'han ajustat al que s'esperava.

http://regalemparaules.blogspot.com/2010/01/i-concurs-comparteix-la-pau.html

Els administradors hem decidit que els premis s'acumulen per a propers concursos.

L'administració del blog.

I Concurs "Comparteix la pau"

El dia de la Pau s'acosta. La pau pot ser d'un dia? El dia de la pau acabarà. Acabarà la pau amb ell?

Ací al col·le sabem que la pau no es cosa d'un dia. Ens agrada mimar-la a diari, sentir-la, notar-la, pressumir d'ella... però, així i tot, no li donem l'esquena a la realitat. Sabem que no tots tenen la mateixa sort que tenim nosaltres i sabem que nosaltres no deixem de pensar en tots aquells que no la gaudeixen.

Sabem que el món és com és perquè els majors, els que governen, ja s'han oblidat de ser xiquets. Per aixó volem ajudar-los a recordar com pensem amb aquest concurs en el que volem escriure qualsevol xicotet escrit, poema, relat, conte... en el que els ajudem amb la nostra ment de xiquet a entendre el que és la pau.

Per poder participar només heu de fer el següent:

- Entra en els comentaris i escriu el que cregues que és la pau en forma de conte, poema o qualsevol forma escrita. Pots escriure-lo tant en valencià com en castellà.

- Pot participar qualsevol persona. Només heu de tindre la ment jove o molt jove i ganes de compartir els teus pensaments.

- El plaç de publicació serà fins al diumenge 31 de gener. Tot escrit que es presente més tard de la data no podrà participar en el concurs.

- L'administració del blog podrà borrar tot contingut que no s'adapte a la proposta.

- El jurat, compost per diferents professors, donarà dos premis. Un 1r premi dotat amb un llibre que triarà el guanyador i un diploma commemoratiu i un 2n premi que guanyarà un diploma commemoratiu.

Molta sort a tots!!!

Guanyadors del concurs de nadalenques de COPE Alcoi!!!

Doncs si fa uns dies vos comentàvem com va ser la nostra participació al concurs de nadalenques de COPE Alcoi, hui hem de donar la notícia de que l'hem guanyat.

El premi són les entrades per al parc de Terra Natura en Benidorm!!!