Sobre la fam i la pena (Carlos)
Què llesta és la fam,
què dèbil deixa a la gent,
apena al món,
i atormenta a la gent.
Qué llesta és la fam,
"grrraaauu" sonen les tripes.
És despiadada,
deixa les ànimes tristes.
Què llesta és la fam,
és capaç de matar.
Les conseqüències no son altres
que plorar i plorar.
Què llesta és la fam,
què dèbil deixa a la gent,
apena al món,
i atormenta a la gent.
Qué llesta és la fam,
"grrraaauu" sonen les tripes.
És despiadada,
deixa les ànimes tristes.
Què llesta és la fam,
és capaç de matar.
Les conseqüències no son altres
que plorar i plorar.
Aquest no el publiquen en la revista, però la raó no és altra que de Carlos ja han agafat alguna altra coseta. Enhorabona.
ResponderEliminareste poema se me va ocurrir veien el pa de la compra,costa creurer.
ResponderEliminarNo es podeu imaginar lo que he millorat mentre les vacacions en Calpe. Supose que ma sentat ve la arena y el mar jejeje XD.
ResponderEliminar