Andrea (10 anys)
Mare eres una rosa
que la lluna il·lumina
cada nit els teus ulls.
Mare eres com el mar
aquell que il·lumina el meu mirar.
Mare eres com el cel,
el que cada dia m'ompli el cor d'alegria,
el teu mirar brilla com el mar
que reflecteix en els meus ulls
el teu mirar
Fede (8 anys)
Cuando me acuesto estás a mi lado,
cuando me levanto no falta tu abrazo,
cuando tengo hambre me pones el plato,
cuando tengo miedo me das tu mano.
¡Qué suerte tengo! ¡Qué mamá me ha tocado!
Cecilia (9 anys)
Mare, eres templada com el cel,
i els teus ulls m'il·luminen com el sol.
Cada dia que em despertes,
el teu cor està ple d'alegria,
em dones ganes de viure amb tu.
Mare, eres com una de les mil estreles
que cada nit brillen a l'espai
i que m'acompanyen al llit,
on no deixe de pensar en tu.
miércoles, 7 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Em pareix molt bonic el poema que li a escrit a sa mare
ResponderEliminarMa pareix cut molt bona idea lo de escriure un poema a sa mare
ResponderEliminarAndrea li o a fet molt bonic el poema a sa mare
ResponderEliminarAmi em pareis molt be es bonic
ResponderEliminarmolt roineta, no es broma es prou sensilla
ResponderEliminarel poema m'ha paregut molt bonic
ResponderEliminarTE GUSTEN LES MAMAS MUCHO PORQUE AS ESCRITO UNA PUESIA GUPISIMA
ResponderEliminarmare eres una rosa jajajajiji es broma
ResponderEliminarmare eres com el mar jajajajijiji es broma
ResponderEliminarAndrea esta chulisimo
ResponderEliminar