Pensant en els nostres raonaments, immers en allò que comenteu, he recuperat de la meua memòria recent una nana escrita amb els majors dels sentiments. Quan Amaranta encara era un projecte i amb els quatre acordes de guitarra que els meus torpes dits són capaços de fer sonar va nàixer una lletreta de cançó. No té cap altre valor que el de la companyia i el de la complicitat en els moments en que el sol comença a fer-se l'ànim de que li toca arreplegar.
Mira el cel, ja és molt tard,
els núvols negres ja no agobien la ciutat.
Mira el cel, el sol ja es perd,
entre altes muntanyes maquillades d'or i verd.
Mira el cel, ple de vida,
juguen les estreles fins que arribe el dia.
Mira el cel, no tingues por,
busca la pau en la caixeta del teu cor.
Mira el cel i tanca els ulls,
pensa que la vida és el millor regal per a tu.
Es alucinant me pareix super be la canço te mogollo de rimne y es superchula segur que a Amaranta li encatara.y es dormira enseguida.
ResponderEliminarQue be Jordi has expresat els teus sentiments i sobretot li las dedicat a Amaranta.Molt be Jordi eu has exspresat com mos ho vas explicar,jeje jiji.
ResponderEliminarEs molt bonic , les rimes son molt bones i esta plena de sentiments
ResponderEliminar¿Podriais adivinar esta adivinanza?
ResponderEliminarDe verde me volví negra
i me molieron con tinto,
hasta que al final de todo
de mí hicieron oro fino.
Ojalá todos los niños tuvieran una nana... y tan bonita como ésta. Seguro que Amaranta nunca la olvidará.
ResponderEliminarMa grada molt la canço per a Amaranta que li a fet Jordi
ResponderEliminaresta muy chulo
ResponderEliminarGràcies a tots, a veure quan la cantem... amb una condició... no es podeu dormir en classe, eh?
ResponderEliminardavid(coperfield)1 ESO
ResponderEliminarjordi llegis esta poesia :
el universo esta lleno de estrellas
por ahi vivo yo en un planeta
cuyo planeta esta envuelto de algun planeta
y por ahi vivo yo
david(coperfield)1 ESO
ResponderEliminarpodries ficar les cançons de moncada seria bona idea
Hola David (coperfield), m'alegre de que t'unisques ací amb nosaltres. Ja saps que sempre ens ha semblat que tens art (i ganes) d'escriure. Ja ens vas sorprendre alguna vegada amb la teua narrativa. Recorde, per exemple, aquella carta que li vas escriure al teu germà per al concurs de la Puríssima.
ResponderEliminarEspere que participes al màxim!
Per altra banda, em sembla una idea fantàstica allò de ficar les lletres de les cançons de Moncada. A veure si les puc penjar el més prompte possible. Gràcies per la proposta. UNa abraçada.
per favor contesteume a la adivinanza
ResponderEliminar